Javier Richart
La Selecció Espanyola és campiona del món. Si en 2010 era «el gol d’Iniesta», en 2026 ha sigut «el gol de Ferran». La roja ha brodat la seua segona estrela després d’imposar-se per 1 a 0 a la Selecció Argentina en un encontre llarg que va anar a la pròrroga, però que ha tingut una clara superioritat espanyola.
El 19 de juliol de 2026 i la ciutat de Nova Jersey ja estan escrits als llibres d’història del futbol rere d’una de les finals més importants de la Copa del Món. L’equip de Luis de la Fuente va ser el clar dominador d’un partit al qual Argentina no va tirar ni a porteria, i on els sud-americans van mostrar actituds antiesportives, provocant l’expulsió d’Enzo Fernández.
La targeta roja del migcampista del Chelsea just abans d’acabar el temps reglamentari va ser clau perquè Espanya es quedara en superioritat numèrica i enfonsara, encara més, a l’equip de Lionel Scaloni, que a penes va voler jugar al futbol durant els 120 minuts que va durar la final.
En la lectura valencianista, la final va tindre un color valencià molt important. Ferran Torres, jugador de Foios i exfutbolista del València CF, va fer un dels gols més importants de la història del futbol espanyol en el minut 106, just després de començar la segona part de la pròrroga, a passada de Nico Willams.
A més a més, tot i no disputar cap minut, al planter espanyol també es trobava Alejandro Grimaldo, valencià que es va criar a Paterna, tot i partir prompte cap a altres equips. Al costat argentí es trobaven exvalencianistes com Nicolás Otamendi o Rodrigo De Paul, a més de Pablo Aimar o Ayala al cos tècnic. A l’apartat granota, l’exllevantinista Marc Pubill també es va proclamar campió amb Espanya.
El 20 de juliol és ja el dia de la celebració i la festa. Espanya és campiona del món 16 anys després, i broda la seua segona estrela al pit de la samarreta roja. Dels herois del 2010, als herois del 2026 per col·locar a la Selecció entre les 5 millors de la història.
