Paco Lloret
Només en una ocasió Mestalla ha obert una temporada amb un enfrontament davant el Celta. Va ser ara fa 50 anys, en la primera jornada de la Lliga 76-77. Mig segle ja d´un partit que ha fet història. Aquell primer diumenge de mes, 5 de setembre, a les 10 i mitja de la nit, els presents a Mestalla van vore els primers gols de Kempes. Els valencianistes es van imposar per 2-0, gràcies a les dianes del crack argentí en la segona part, el primer de cap, i el segonamb la cama Esquerra, desprès de culminar una gran combinació en la frontal de l´àrea. En els últims dies s´ha parlat molt d´aquell precedent, perque coincideix amb el fitxatge del “Matador”. Una efemèride digna de ser recordada.
La realitat actual no té res a vore amb aquella època. El València inspira més pena que altra cosa en un present marcat per la pitjor gestió de la seua llarga existència. Curiosament, el primer duel de la campanya correspon a la segona jornada de lliga, perque el partit inicial, hauria d´haver sigut contra el Betis. Els experiments del calendari han confirmat el caos organitzatiu per a la desesperació dels aficionats, farts de la dispersió de partits i de la calamitat dels horaris.
Anteriorment, hi hagué un parell de temporades en les que el Valencia va debutar davant els seus, en la segona jornada del campionat, rebent la visita del conjunt de Vigo. En la primera, campanya, la 49-50, els gallecs gaunyaren per 1-2, remuntant el gol del mític Mundo per als locals i trencant, de pas, tots els pronòstics. Tres anys més tard, en la Lliga 52-53, Mestalla va vore com els seus s´imposaven per 3-2 davant el Celta, que per dos vegades va empatar el resultat. Un gol de Badenes en el segon temps va desfer la igualtat i els punts es quedaren a casa.
