Javi Richart
Com marca la tradició, als Estats Units i al Canadà es celebra el Dia de la Marmota cada 2 de febrer. En canvi, al València CF el Dia de la Marmota es produïx cada estiu, i finalitza l’1 de setembre de cada any. Aquesta vegada, amb un últim dia de mercat de fitxatges digne d’un equip de Regional, Meriton torna a ensenyar la seua vertadera cara.
Si vas amb pipes i cacaus al mercat de fitxatges, el que acabes aconseguint són futbolistes mediocre. Te dona per a un esmorzar, però ja no t’arriba per a dinar i sopar. Mentre equips com el Deportivo de A Coruña gasten milionades i signen jugadors com Aubameyang o Marc Casadó, el València confecciona una plantilla plena de carències, sense davanter centre, sense extrems i amb moltes posicions amb carència de nivell, com la de defensa central.
«A la desesperada», així va ser l’actuació del València en les últimes hores de mercat, quan el Birmingham es va negar a deixar eixir a Marvin Ducksch, un davanter alemany que els valencianistes van descobrir aquest dimarts per la vesprada, i van veure com el seu club no és capaç de fitxar ni a un jugador de la Segona Divisió anglesa.
«El València CF es complau a anunciar el nomenament de Ron Gourlay com a nou CEO de Futbol del Club, un pas estratègic clau dins de l’objectiu de tornar a l’elit del futbol europeu sota la presidència de Kiat Lim», deia el comunicat del club el 29 de maig de 2025, on el valencianisme va descobrir al caradura escocés.
Si no torna a faltar a la seua paraula, com ja va fer en finalitzar la passada temporada després de l’últim partit de lliga contra el Barça, on va prometre eixir a roda de premsa, Ron Gourlay parlarà davant els mitjans de comunicació en els pròxims dies per a donar una compareixença on se li hauria de caure la cara de vergonya.
Tornarà a preguntar els noms als periodistes? Tornarà a dir que ell ha estat al Manchester United i al Chelsea, quan en realitat no tenia cap càrrec que envoltara al futbol? Tornarà a dir que ell no té la culpa de la desfeta del club quan ja porta 3 mercats al nivell dels seus predecessors?
Arnau Martínez (Girona) i Sato (FC Tokyo) han sigut els dos únics jugadors pels quals ha pagat un traspàs el València. Un, perquè ja no tenia més remei després d’estar més de 40 dies amb el mercat bloquejat perquè Thomas Meunier havia deixat tirar al club, i altre pagat a terminis amb l’ajuda del banc del Japó.
Però a banda dels vergonyosos fitxatges on s’ha empitjorat el planter, altre dels grans fracassos del club ha sigut el tema de les eixides. Cenk Özcakar per 1,75 milions d’euros al Trabzonspor turc ha sigut l’única venda d’aquest estiu, mentre l’entrenador no vol a mitja plantilla amb jugadors que no volen estar i no compten per a Corberán.
A 2 de setembre de 2026 i després d’un dels pitjors inicis golejadors de la seua història, Meriton continua enfonsant el València CF. Mentre Peter Lim des del seu sofà de Singapur pregunta sorprés «què està passant a València?», el club continua a la deriva amb un vaixell que tard o prompte, per a desgràcia del valencianisme, acabarà com el Titànic.
