Redacción Valencia Capital Radio
El Consell Valencià de Cultura, màxim òrgan consultor en matèria de cultura de la Generalitat Valenciana, aprovà en el Ple del passat de 27 d’octubre, celebrat a Ademuz, la declaració de suport a la candidatura de Potries per a ser Capital Europea de la Cultura 2031, una iniciativa impulsada per la Unió Europea des de l‘any 1985 i que té com a finalitat reconéixer les ciutats que situen la cultura en el centre de les seues polítiques. Mitjançant aquesta declaració, a més, el Consell Valencià de Cultura ha volgut manifestar públicament el seu suport per la valentia, en presentar-se a la candidatura, de tot un poble de 1.200 habitants disposat a treballar i a visibilitzar els drets culturals de les poblacions menudes.
Potries es presenta a la candidatura, de moment, ja que aquestes han de registrar-se formalment abans del 27 de desembre de 2025, junt a altres ciutats com Jerez de la Frontera, Oviedo, Burgos, Vitòria, Palma, Lleó, Granada, Pamplona, Toledo, Càceres i Las Palmas de Gran Canaria, una elecció que tindrà lloc en 2026 per part del Ministeri de Cultura i que fins ara, sempre ha recaigut en ciutats europees grans i mai no en pobles menuts.
És la primera vegada que un poble menut intenta convertir-se en capital europea de la cultura, una oportunitat històrica i única per consolidar l‘aposta del poble de Potries per la cultura com a motor de desenvolupament local fent front al despoblament i l‘èxode cap a les grans capitals. Potries ha fet de la cultura un factor clau per al desenvolupament socioeconòmic de la localitat, i s’ha convertit, a més, en un poble referent en reivindicar el dret a la cultura en els entorns rurals, ja que fou capital cultural valenciana de menys de 5.000 habitants l‘any 2018.
La candidatura de Potries Capital Europea de la Cultura defensa la cultura que es fa en els pobles menuts i en el territori que l‘acull, prioritzant les persones que la gaudeixen amb les quals es teixeixen les complicitats i les unions que treballen en comú per un ecosistema cultural i rural que es vol viu i participatiu.
La candidatura de Potries Capital Europea de la Cultura 2031
La candidatura de Potries Capital Europea de la Cultura aglutina una il·lusió recolzada en la proximitat, en allò que es considera proper, perquè connecta amb els i les habitants del poble com a referència territorial a la qual es pertany. Potries és una comunitat viva, lligada a la terra que ha posat les persones al centre de la vida cultural d’un ecosistema que reconeix el dret a la cultura com un dret humà, com ho és l’educació, l’habitatge i la salut.
Els drets econòmics, socials i culturals, també coneguts com drets de segona generació, es van incloure en la Declaració Universal dels Drets Humans de l’any 1948, protecció que fou desenvolupada en el Pacte Internacional de Drets Econòmics, Socials i Culturals de l’any 1966 i més endavant en la Declaració de Friburg de l‘any 2007, on s’indicava que al igual que els drets humans, els drets culturals són expressió i exigència de la dignitat humana. Aquestos drets es basen en gaudir de la cultura en condicions d’igualtat, dignitat humana i no discriminació, i fa referència al dret de les persones a expressar-se lliurement, a accedir als patrimonis, valors i identitats, així com a participar en la vida cultural.
L’afirmació del dret a la cultura estableix compromisos i obligacions per part dels poders públics, que han de vetllar per poder assegurar l’accés i la participació de totes les persones en la vida cultural, però malauradament sabem que l‘escletxa en les zones rurals no és un problema conjuntural sinó més bé històric al qual també s’ha de fer front. En els últims anys, Potries ha treballat unit per defensar la cultura dels pobles, del territori i de les coses menudes que ens són quotidianes, les quals també són imprescindibles per configurar la nostra sensibilitat estètica. La proximitat ha sigut l‘eix central de treball d’aquesta població, mitjançant la qual s’han respectat els valors tradicionals i els ritmes propis del territori, posant en valor els costums d’un poble que ha crescut al voltant de l‘argila i l‘aigua i a l’ombra del Porrat de Sant Blai.
Sabem que Potries és un poble de dimensions reduïdes. No obstant això, que siga un poble menut que es presente a la candidatura de Capital Europea de la Cultura de l‘any 2031, no s’ha de vore com una estranyesa vinculada a la suposada carència dels àmbits rurals, sinó més bé com una possibilitat que visibilitze la defensa de la cultura als pobles menuts, lligada al territori, a la identitat i a la importància de les coses menudes i senzilles. Pels carrers de Potries no es poden visitar edificis patrimoni de la Humanitat, però es respira proximitat, identitat i pertinença al territori, un poble que està disposat a transformar el relat des dels marges, des de la perifèria amb la consciència clara de ser poble, com diu el poeta valencià Vicent Andrés Estellés. A més, Potries té la capacitat de treballar units i unides perquè són una comunitat viva que ha creat un vincle social on està integrada la diversitat i la resiliència per fer front a l‘adversitat, i eixa és la seua vàlua.
Potries pot guanyar amb esta candidatura un projecte de futur que treballe en el medi rural des de la contemporaneïtat, sense oblidar qui són i sense renunciar al seu passat. Amb el lema “Orgull de poble”, Potries presenta una candidatura que parla d’un poble viu i d’un projecte cultural de proximitat i local que subverteix el significat negatiu de ruralitat vinculat a la perifèria i als marges, al mateix temps que l‘amplia, incorporant nous espais de reflexió, noves mirades i noves lectures que encaminen la cultura a ser un element transformador que possibilite altres pràctiques artístiques, acompanyades d’un gir cultural novedós. Convertit ja en un poble referent de la cultura a la Comunitat Valenciana, Potries pot encapçalar perfectament un nou ordre cultural que mire cap a les poblacions menudes de l‘àmbit rural; i,
obrir camins a altres alternatives descentralitzadores i vertebradores del territori que inicien un diàleg diferent entre el camp i la ciutat.
Davall d’aquesta perspectiva, Potries presenta la seua candidatura abordant la necessitat de mantindre vius els ecosistemes rurals dels pobles allunyats dels focus de poder, on s’han forjat i mantés els sabers locals vinculats a la terra, tant menystinguts per la cultura hegemònica, i ha posat la vida i les cures de les persones en el centre. A més, les persones que habiten Potries, junt amb les que habiten els pobles del voltant, són les protagonistes del projecte de Capital Europea de la Cultura, perquè la seua veu i la seua saviesa ha de ser escoltada, ha de construir vincles per entendre el que ens envolta i el que ens uneix, per fer la xarxa municipal que possibilite intercanvis, diàlegs i negociacions per sostindre la preservació del patrimoni compartit.
La vàlua de Potries és la capacitat de treball d’un poble unit, la qual també ha quedat demostrada amb la formació de l‘equip de persones expertes, voluntàries i activistes, que han conformat el Consell de Capitalitat dirigit per Josep Valero, gestor cultural especialitzat en consultoria estratègica, territori i ruralitats, a més d’actor i director escènic, que estarà acompanyat per Anna Moner, escriptora, artista plàstica, guionista i comunicadora, a més de llicenciada en Història de l‘Art; Ausiàs Garrigós, solista de clarinet baix a l‘orquestra del Gran Teatre del Liceu de Barcelona; Conxa Arjona ceramista i graduada en Arts plàstiques; Aleixa Prokesch, creadora audiovisual i muralista; Rosa Fuster, graduada en Belles Arts i màster en Producció Artística; Jaume Puchalt, arquitecte de formació i dibuixant, i escultor de vocació; Ismael Sempere, poeta, actor i activista cultural i Estela Pellicer historiadora de l‘art i gestora cultural, un grup de persones arrelat a Potries que han treballat i continuen treballant pel poble i per al poble des de diferents visions, per movilitzar el talent i les idees des de la innovació. Equip que a més comptarà amb les aportacions de les associacions del poble junt amb l’experiència dels antics alcaldes i alcaldesses que ha tingut la població, sense oblidar les opinions de tot el veïnat (persones majors, joves, menuts i menudes) recollides en les assemblees veïnals, uns espais d’encontre participatius i horitzontals per treballar la cultura des d’allò col·lectiu i propi, on s’enfatitze la transmissió, la revisió i la projecció de la memòria cultural dels pobles, massa vegada interrompuda i oblidada per la fractura poblacional que suposa el despoblament.
Potries aposta perquè l‘entusiasme de la gent del seu poble i de la seua comarca siga un nucli consolidat de treball col·lectiu i d’escolta, que enfortisca la identitat local des d’una mirada europea, perquè ser població candidata a Capital Europea de la Cutura 2031 s’ha de construir escoltant qui es té més a prop, perquè cada veu suma i transforma.
Valoracions i suport del Consell Valencià de Cultura
La relació del Consell Valencià de Cultura amb Potries és notòria i, per tant, aquest organisme valora molt positivament la capacitat de treball d’aquesta població per enfortir i consolidar els drets culturals de les poblacions menudes.
Presentar-se a la candidatura com a Capital Europea de la Cultura és el resultat dels anys de treball d’aquesta població, que s’alça com a defensora de les causes justes i perdudes, tal com manifestà l‘alcade de la població, Sr. Sergi Vidal Domíguez, en compareixença a la seu de la institució. Per aquest motiu, el Consell Valencià de Cultura considera i valora que:
Potries ha dut a terme en els últims anys una política cultural que ha posat en valor les tradicions populars i històriques vinculades a les seues festes i al seu manteniment i continuïtat, de generació en generació.
Amb aquesta candidatura, Potries es pot convertir en referent per a altres pobles menuts, ja que la població està apostant per una candidatura que aborda una problemàtica social i actual que s’ha de resoldre vinculant les pràctiques culturals al territori. A més, el veïnat és el protagonista de la candidatura perquè té veu pròpia en la presa de decisions i perquè la cultura, tal com ho està fent Potries, es construeix des de la base i des de la participació i l‘escolta activa. La candidatura no és sols un projecte per a l‘any 2031, sinó que busca contribuir a la transformació d’un mode de gestió que done veu als pobles i a les maneres tradicionals d’estar i de viure en un món cada vegada més ràpid i globalitzat.
Indubtablement, Potries durant els últims anys, tal com ho ha afirmat el Consell Valencià de Cultura en diversos informes, ha recuperat i mostrat la riquesa patrimonial, cultural i gastronòmica del poble, exemples dels quals són, en el cas gastronòmic l’olleta, i en el cas històric la figura del gegant Boamit, que es passeja pels carrers de Potries durant el Porrat de Sant Blai, descendent d’una nissaga de mercaders rurals que es dedicaven a la comercialització de productes agrícoles com la canya de sucre.
A més, valorem molt positivament que Potries haja apostat per recuperar la memòria del sucre lligada al patrimoni hidràulic de la població i a la producció de la ceràmica d’ús qüotidià, com eren el porrons, elaboració que també es duia a terme en la població per abastir les factories de transformació i refinatge de la canya de sucre.
Pel que fa a les fites culturals de Potries, com el Porrat de Sant Blai i el Potries Music Fest, són un referent tradicional i cultural per a les comarques centrals en una població que integra la vida passada i present, que para atenció en els elements més rellevants del patrimoni viu del poble i que s’esforça any rere any per a oferir propostes de qualitat, motiu pel qual considerem que l’atmosfera que es recrea en Potries durant estos esdeveniments és única.
Per tant, el Consell Valencià de Cultura considera que Potries ben bé mereix ser Capital Europea de la Cultura 2031; perquè si Potries pot, altres pobles, com afirma el seu alcalde, també podran.
